Les Cascades del Niàgara conformen un meravellós espectacle capaç de romandre en la memòria de tot aquell que les visita, a continuació us indiquem els seus punts imprescindibles: aquests són els punts a visitar:
Maid of the Mist: Conegut com "La Donzella de la Boira", aquest vaixell porta els seus passatgers a través d'un sorprenent viatge per sota de les cascades.
Journey Behind the Falls: En el "viatge per darrere de les cascades" és possible visitar les cascades des de l'interior d'uns túnels que permeten gaudir del magnífic paisatge des de molt a prop.
Horseshoe Falls: Amb una peculiar forma de ferradura de 671 metres d'ample que li dóna nom, és la part més sorprenent de les Cascades del Niàgara gràcies a la gran quantitat d'aigua que es desplaça per ella.
Goat Island: La "Illa de la Cabra" és un terreny deshabitat localitzat enfront de les cascades que constitueix un mirador molt popular per la seva estratègica ubicació.
Bridal Veil Falls: La part coneguda com "Vel de Núvia" és la més petita de les cascades però resulta interessant arribar fins a la base a través de la "Cova dels Vents".
Table Rock: Localitzat a la riba canadenca de les cascades, constitueix un dels miradors més populars entre els visitants gràcies a les excel·lents vistes que ofereix.
La Mesquita-Catedral de Còrdova (Patrimoni de la Humanitat des de 1984) és el monument més important de tot l'Occident islàmic i un dels més sorprenents del món. En la seva història es resumeix l'evolució completa de l'estil omeia a Espanya, a més dels estils gòtic, renaixentista i barroc de la construcció cristiana.
El lloc que avui ocupa la nostra Mesquita, sembla haver estat, des d'antic, dedicat al culte de diferents divinitats. Sota dominació visigoda es va construir en aquest mateix solar la basílica de Sant Vicenç, sobre la qual es va edificar, després del pagament de part del solar, la primitiva mesquita. Aquesta basílica, de planta rectangular va ser compartida pels cristians i musulmans durant un temps. Quan la població musulmana va ser creixent, la basílica va ser adquirida totalment per Abderraman I i destruïda per a la definitiva construcció de la primera Mesquita Alhama o principal de la ciutat. En l'actualitat alguns elements constructius de l'edifici visigot es troben integrats en el primer tram de Abderraman I.
La Gran Mesquita consta de dues zones diferenciades, el pati o sahn porticat, on s'aixeca el minaret (sota la torre renaixentista), única intervenció d'Abd al- Rahman III, i la sala d'oració o haram. L'espai interior es disposa sobre un concert de columnes i arcades bicolors de gran efecte cromàtic. Cinc són les zones en què es divideix el recinte, corresponent cadascuna d'elles a les diferents ampliacions dutes a terme.
La Torre Eiffel va ser construïda per Gustave Eiffel amb motiu de l'Exposició Universal de 1889 que commemorava el primer centenari de la Revolució Francesa. La seva construcció va durar 2 anys, 2 mesos i 5 dies i va ser una autèntica proesa tècnica i arquitectònica.
Dissenyada per durar només 20 anys, es va salvar gràcies als experiments científics promoguts per Eiffel i, en concret, les primeres transmissions radiogràfiques, seguides de les telecomunicacions: senyals de ràdio de la torre al Panteó en 1898, va servir com ràdio militar el 1903, primera emissió de ràdio pública en 1925 i després la televisió fins a la TNT més recentment.
Des dels anys 80, el monument ha estat renovat, restaurat i adaptat regularment per a un públic cada vegada més nombrós.
Amb el pas dels decennis, la Torre Eiffel ha vist proeses, il·luminacions extraordinàries, visitants prestigiosos. Un lloc mític i audaç, que sempre ha inspirat a artistes i a desafiaments.
És l'escenari de nombrosos esdeveniments de rellevància internacional amb prop de 250 milions de visitants, sense distinció d'edat o origen, han vingut de tots els racons del planeta per descobrir-la des de la seva inauguració en 1889.
Com totes les torres, ens permet veure i ser vistos, amb un ascens espectacular, una panoràmica única de París. La torre també representa la màgia de la llum. El seu enllumenat, els seus centelleigs de llum i la seva brillant far revifen el somni cada nit. A més, és el símbol de França al món.
La Catedral de Marbre (situada al costat de la Capella de
Marbre) és una formació mineral de carbonat de calci, que es troba situat en les costes del llac
General Carrera, a Xile. El 1994 va ser nomenada monument nacional.
Al llarg
dels anys, les aigües del llac han erosionat els escarpes costaneres, creant
aquestes formacions, que quan el llac es troba en un nivell baix, es poden
recórrer interiorment en petites embarcacions. El territori consisteix en uns quants illots situats a escassos metres de
la riba del llac, que reben els noms de Catedral de Marbre, Capella de Marbre i
Caverna de Marbre.
Es pot accedir a aquestes formacions via lacustre en petites
embarcacions des de la localitat de Puerto Rio Tranquilo.
La ciutadella inca de Machu Picchu està ubicada a 130 quilòmetres al nord-oest del Cusco, a la província d'Urubamba, a la cresta del turó Machu Picchu.
Els arqueòlegs han dividit a Machu Picchu en 3 grans sectors:
El primer sector de Machu Picchu és el barri Sagrat, inclou el Intiwatana, el Temple del Sol i l'Habitació de les Tres Finestres.
El segon sector de Machu Picchu és el barri dels Sacerdots i la Noblesa, una zona residencial.
El tercer sector és el barri Popular, el qual es troba situat a la part sud de la ciutat, on es troben els habitatges de la població comú.
Totes les edificacions en Machu Picchu segueixen el clàssic estil arquitectònic inca: les construccions amb murs de carreus polits de forma regular, juntes perfectes entre els blocs de pedra i un lleuger talús o inclinació, fent que la base sobresurti lleugerament respecte a la seva rematada.
Machu Picchu pot ser coneguda, també, com la ciutat de les andanes, les escalinates i fonts d'aigua. En tota l'àrea de Machu Picchu abunden els estanys i fonts d'aigua anomenades "pacchas", llaurades en pedra i interconnectades per canals i desguassos perforats a la roca.
El Baikal (també Dalai Nor o Dalai Nur) és un llac que es
troba en el territori de Rússia, a la regió de la Sibèria oriental.
Situat a una altitud sobre el nivell del mar de 455,5 m,té
una extensió de 31.500 km², uns 636 km de llargària, una amplada d'entre 15 i
79 km, i uns 1.637 m de profunditat màxima, que el fan el llac de més fondària
del món.
El Baikal és un llac d'origen tectònic.A la zona
hi viuen més de 1.700 espècies de plantes i animals, dos terços dels quals no
es poden trobar en cap altra part del món.
Té un total de 336 rius que hi aboquen les seves aigües del
Selenga, el Barguzin, l'Angarà Superior, i
només un riu que hi neix, l'Angarà, afluent del Ienissei. Durant el període
geològic del paleolític s'hi va desenvolupar una cultura al voltant que
s'estenia des de l'Ural fins a l'Amèrica del Nord.
El Taj Mahal és el monument més representatiu de l'Índia, és considerat patrimoni de la Humanitat per la UNESCO i constitueix una de les noves meravelles del món modern. Està situat a la ciutat d'Agra, a les ribes del riu Yamuna, i al contrari del que sembla, no és un sol edifici, sinó un conjunt d'eficis.
Ha aconseguit cridar l'atenció de milers de visitants per la seva bellesa i el seu caràcter romàntic. Aquest romanticisme es deu a la història que hi ha darrere de la seva construcció: el poderós emperador Sha Jahan tenia una esposa anomenada Mumtaz Mahal, amb la qual va tenir 14 fills, però en l'últim part ella va morir i l'emperador desconsolat va manar construir aquest monument a manera d'ofrena pòstuma. De fet, el nom "Taj Mahal" es tradueix com "la corona de Mahal".
Incorpora influències arquitectòniques de l'Islam, Pèrsia i l'Índia, i és considerat l'exemple més refinat d'arquitectura mongol antiga. L'element constructiu predominant és el marbre blanc, la construcció té un alçada de 60 metres i la cúpula principal mesura 20 metres de diàmetre. El procés d'edificació va durar aproximadament 22 anys. Un dels punts forts rau en la seva perfecta simetria, que és ressaltada gràcies al reflex de l'edifici en l'aigua del jardí de davant.
