ARC DE TRIOMF

L'Arc del Triomf és, al costat de la Torre Eiffel, el monument més representatiu de París. Amb unes dimensions de 50 metres d'alt i una base de 45 per 22 metres, l'Arc del Triomf representa les victòries de l'exèrcit francès sota les ordres de Napoleó.

La construcció de l'Arc de Triomf va durar trenta anys: Napoleó va ordenar la seva construcció en 1806 en finalitzar la batalla d'Austerlitz i l'Arc es va concloure durant el mandat de Louis-Philippe. L'arquitecte va ser Jean-François Chalgrin.

L'Arc de Triomf ha estat testimoni d'innombrables moments històrics entre els quals podríem destacar: el pas de les restes mortals de Napoleó el 15 de desembre de 1840 i les desfilades militars de les dues guerres mundials el 1919 i 1944.

BASÍLICA DEL SAGRAT COR

La Basílica del Sagrat Cor, és un dels llocs sagrats més importants de París. Es troba situada a la part alta de Montmartre, un turó de 130 metres d'altura des d'on es contemplen unes vistes magnífiques de París.

La basílica, obra de Paul Abadie, va començar a construir-se en 1875 i es va completar el 1914. Va ser consagrada com a basílica als cinc anys de la seva construcció, el 16 d'octubre de a 1919.

Les dimensions de Sacré Coeur parlen per si soles: 83 metres de longitud, 35 metres d'amplada i una torre de 83 metres d'altura.

CASTELL DE VINCENNES

Construït a finals del segle XII, el Castell de Vincennes és l'única residència reial francesa construïda durant l'Edat Mitjana que conserva la seva forma original. Es troba situat als afores de París, en un bosc de més de 6 hectàrees.

El Castell de Vincennes, amb un imponent torrassa de 50 metres, és un dels més alts d'Europa. El castell està envoltat per una muralla de 1.100 metres de longitud coronada amb nou torres, i al seu torn protegit per un fossat de 27 metres d'amplada.

PANTEÓ DE PARIS

El Panteó de París va ser el primer monument d'importància de la capital francesa. La seva construcció és anterior a la de monuments com la Torre Eiffel i va ser el primer lloc des del qual es podia albirar París des de les altures. Es troba situat al Barri Llatí, molt a prop dels Jardins de Luxemburg.

La construcció del Panteó es va dur a terme entre 1764 i 1790, sent dirigida a l'inici per Jacques-Germain Soufflot i en acabar per Jean Baptiste Rondelet. El Panteó va ser dissenyat amb la intenció de combinar la senzillesa de l'arquitectura gòtica amb la majestuositat de l'arquitectura grega.

CATEDRAL DE NOTRE DAME

Construïda entre 1163 i 1245 en la Île de la Vaig citar, la Catedral de Notre Dame de París és una de les catedrals gòtiques més antigues del món. El nom de la catedral significa la Mare de Déu i està dedicada a la Mare de Déu.

En els seus vuit segles d'història, la Catedral de Notre Dame ha estat reformada en diverses ocasions, sent la més important la de mitjans del segle XIX. Al llarg d'aquests anys es van substituir els arcbotants, es va inserir la rosassa sud, es van reformar les capelles i es van afegir estàtues.

En Notre Dame s'han celebrat importants esdeveniments, entre els quals caldria destacar la coronació de Napoleó Bonaparte, la beatificació de Joana d'Arc i la coronació d'Enrique VI d'Anglaterra.

COLUMNA DE MARC AURELI

Aixecada entre els anys 176 i 192, la columna va ser erigida després de la mort de l'emperador Marc Aureli per celebrar les seves victòries en les Guerres Marcomanas.

La columna està construïda amb un relleu en espiral amb un estil similar al de la Columna de Trajà. A la part superior es troba una estàtua de bronze de Sant Pau que va ser col·locada allí en 1589.

LES PRÀMIDES DE GIZEH

Situades a l'altiplà de Gizeh a 18 quilòmetres del Caire es troben les Piràmides, els monuments més coneguts d'Egipte i uns dels més antics del món. La construcció de les grans piràmides va començar sobre l'any 2500 a.C.

Hi ha 3 piràmides principals a Gizeh: Keops, Kefrén i Micerinos. A més d'aquestes hi ha moltes altres piràmides menors.

La piràmide més gran i famosa és la de Kheops (Jufu), amb els seus 140 metres d'altura i 230 metres de base (gairebé 1 quilòmetres de perímetre), rep també el nom de Gran Piràmide de Gizeh.

Al principi les piràmides van tenir un revestiment de calcària blanca, però després d'un terratrèmol es van començar a fer servir aquestes pedres per a la construcció d'edificis al Caire. Actualment podem veure part del revestiment a la part superior de la piràmide de Kefrén.

En la visita a les piràmides podeu aprofitar per fer una passejada en camell, amb l'avantatge que actualment s'han fixat els preus i evitareu haver de regatejar.

PALAU DE BUCKINGHAM

El Palau de Buckingham és la residència oficial dels monarques Britànic a Londres. A més de funcionar com a residència de la reina Isabel II, también serveix com ara un lloc per a Fins oficials de l'Estat. Aquí és reben a els caps d'Estat i de Gobern ESTRANGERS durante su visita a Gran Bretanya. També és una gran atracció para los Turistes. A l'pati del Palau, cada dia durante a els mesos d'estiu i cada dos dies durante la resta de l'any a les 11 del matí és fa el famos cambio de guàrdia.

Va ser construit el 1703 com una casa gran per John Sheffield, duc de Buckingham. El Rei George III va adquirir la casa l'any 1761 com 1 residència privada. Durant a els Propers 75 anys el palau va ser ampliat gradualment, sevamajoria per l'arquitecte John Nash i Edward Blore. Amb l'Adhesió de la reina Victòria el 1837, el Palau és va convertir a la residència oficial dels monarques britanics. La façana est va ser reconstruïda el 1913 amb pedra Calcària de Portland. Ara és la cara pública més coneguda del Palau de Buckingham.

L'interior original és d'estil georgià amb 1 Ús generós de la pintura de marbre en colors Brillants, blaus i lapislàtzuli de color rosa, tota va ser decorat amb l'assessorament de Sir Charles Long. El rei Eduard VII supervisa una re-decoració parcial en crema Belle Epoque. Moltes petites sals de recepció estan decorades amb mobles i ACCESSORIS portats des del Pavelló Reial de Brighton i de Carlton House. El Jardí del Palau de Buckingham és el major jardí privat a Londres.

CASCADES DEL NIÀGARA

Les Cascades del Niàgara conformen un meravellós espectacle capaç de romandre en la memòria de tot aquell que les visita, a continuació us indiquem els seus punts imprescindibles: aquests són els punts a visitar:

• Maid of the Mist: Conegut com "La Donzella de la Boira", aquest vaixell porta els seus passatgers a través d'un sorprenent viatge per sota de les cascades.
• Journey Behind the Falls: En el "viatge per darrere de les cascades" és possible visitar les cascades des de l'interior d'uns túnels que permeten gaudir del magnífic paisatge des de molt a prop.
• Horseshoe Falls: Amb una peculiar forma de ferradura de 671 metres d'ample que li dóna nom, és la part més sorprenent de les Cascades del Niàgara gràcies a la gran quantitat d'aigua que es desplaça per ella.
• Goat Island: La "Illa de la Cabra" és un terreny deshabitat localitzat enfront de les cascades que constitueix un mirador molt popular per la seva estratègica ubicació.
• Bridal Veil Falls: La part coneguda com "Vel de Núvia" és la més petita de les cascades però resulta interessant arribar fins a la base a través de la "Cova dels Vents".
• Table Rock: Localitzat a la riba canadenca de les cascades, constitueix un dels miradors més populars entre els visitants gràcies a les excel·lents vistes que ofereix.

LA MESQUITA DE CÒRDOBA

La Mesquita-Catedral de Còrdova (Patrimoni de la Humanitat des de 1984) és el monument més important de tot l'Occident islàmic i un dels més sorprenents del món. En la seva història es resumeix l'evolució completa de l'estil omeia a Espanya, a més dels estils gòtic, renaixentista i barroc de la construcció cristiana.

El lloc que avui ocupa la nostra Mesquita, sembla haver estat, des d'antic, dedicat al culte de diferents divinitats. Sota dominació visigoda es va construir en aquest mateix solar la basílica de Sant Vicenç, sobre la qual es va edificar, després del pagament de part del solar, la primitiva mesquita. Aquesta basílica, de planta rectangular va ser compartida pels cristians i musulmans durant un temps. Quan la població musulmana va ser creixent, la basílica va ser adquirida totalment per Abderraman I i destruïda per a la definitiva construcció de la primera Mesquita Alhama o principal de la ciutat. En l'actualitat alguns elements constructius de l'edifici visigot es troben integrats en el primer tram de Abderraman I.

La Gran Mesquita consta de dues zones diferenciades, el pati o sahn porticat, on s'aixeca el minaret (sota la torre renaixentista), única intervenció d'Abd al- Rahman III, i la sala d'oració o haram. L'espai interior es disposa sobre un concert de columnes i arcades bicolors de gran efecte cromàtic. Cinc són les zones en què es divideix el recinte, corresponent cadascuna d'elles a les diferents ampliacions dutes a terme.

LA TORRE EIFFEL

La Torre Eiffel va ser construïda per Gustave Eiffel amb motiu de l'Exposició Universal de 1889 que commemorava el primer centenari de la Revolució Francesa. La seva construcció va durar 2 anys, 2 mesos i 5 dies i va ser una autèntica proesa tècnica i arquitectònica. 

Dissenyada per durar només 20 anys, es va salvar gràcies als experiments científics promoguts per Eiffel i, en concret, les primeres transmissions radiogràfiques, seguides de les telecomunicacions: senyals de ràdio de la torre al Panteó en 1898, va servir com ràdio militar el 1903, primera emissió de ràdio pública en 1925 i després la televisió fins a la TNT més recentment.

Des dels anys 80, el monument ha estat renovat, restaurat i adaptat regularment per a un públic cada vegada més nombrós.

Amb el pas dels decennis, la Torre Eiffel ha vist proeses, il·luminacions extraordinàries, visitants prestigiosos. Un lloc mític i audaç, que sempre ha inspirat a artistes i a desafiaments.

És l'escenari de nombrosos esdeveniments de rellevància internacional amb prop de 250 milions de visitants, sense distinció d'edat o origen, han vingut de tots els racons del planeta per descobrir-la des de la seva inauguració en 1889.

Com totes les torres, ens permet veure i ser vistos, amb un ascens espectacular, una panoràmica única de París. La torre també representa la màgia de la llum. El seu enllumenat, els seus centelleigs de llum i la seva brillant far revifen el somni cada nit. A més, és el símbol de França al món.

LA CATEDRAL DE MARBRE

La Catedral de Marbre (situada al costat de la Capella de Marbre) és una formació mineral de carbonat de calci, que es troba situat en les costes del llac General Carrera, a Xile. El 1994 va ser nomenada monument nacional. 

Al llarg dels anys, les aigües del llac han erosionat els escarpes costaneres, creant aquestes formacions, que quan el llac es troba en un nivell baix, es poden recórrer interiorment en petites embarcacions. El territori consisteix en uns quants illots situats a escassos metres de la riba del llac, que reben els noms de Catedral de Marbre, Capella de Marbre i Caverna de Marbre.

Es pot accedir a aquestes formacions via lacustre en petites embarcacions des de la localitat de Puerto Rio Tranquilo.

MACHU PICCHU

La ciutadella inca de Machu Picchu està ubicada a 130 quilòmetres al nord-oest del Cusco, a la província d'Urubamba, a la cresta del turó Machu Picchu.

Els arqueòlegs han dividit a Machu Picchu en 3 grans sectors:

• El primer sector de Machu Picchu és el barri Sagrat, inclou el Intiwatana, el Temple del Sol i l'Habitació de les Tres Finestres.
• El segon sector de Machu Picchu és el barri dels Sacerdots i la Noblesa, una zona residencial.
• El tercer sector és el barri Popular, el qual es troba situat a la part sud de la ciutat, on es troben els habitatges de la població comú.

Totes les edificacions en Machu Picchu segueixen el clàssic estil arquitectònic inca: les construccions amb murs de carreus polits de forma regular, juntes perfectes entre els blocs de pedra i un lleuger talús o inclinació, fent que la base sobresurti lleugerament respecte a la seva rematada.

Machu Picchu pot ser coneguda, també, com la ciutat de les andanes, les escalinates i fonts d'aigua. En tota l'àrea de Machu Picchu abunden els estanys i fonts d'aigua anomenades "pacchas", llaurades en pedra i interconnectades per canals i desguassos perforats a la roca.

http://machupicchu.pe/machu-picchu/

EL BAIKAL

El Baikal (també Dalai Nor o Dalai Nur) és un llac que es troba en el territori de Rússia, a la regió de la Sibèria oriental.

Situat a una altitud sobre el nivell del mar de 455,5 m,té una extensió de 31.500 km², uns 636 km de llargària, una amplada d'entre 15 i 79 km, i uns 1.637 m de profunditat màxima, que el fan el llac de més fondària del món.

El Baikal és un llac d'origen tectònic. A la zona hi viuen més de 1.700 espècies de plantes i animals, dos terços dels quals no es poden trobar en cap altra part del món.

Té un total de 336 rius que hi aboquen les seves aigües del Selenga, el Barguzin, l'Angarà Superior, i només un riu que hi neix, l'Angarà, afluent del Ienissei. Durant el període geològic del paleolític s'hi va desenvolupar una cultura al voltant que s'estenia des de l'Ural fins a l'Amèrica del Nord.

 

TAJ MAHAL

El Taj Mahal és el monument més representatiu de l'Índia, és considerat patrimoni de la Humanitat per la UNESCO i constitueix una de les noves meravelles del món modern. Està situat a la ciutat d'Agra, a les ribes del riu Yamuna, i al contrari del que sembla, no és un sol edifici, sinó un conjunt d'eficis.

Ha aconseguit cridar l'atenció de milers de visitants per la seva bellesa i el seu caràcter romàntic. Aquest romanticisme es deu a la història que hi ha darrere de la seva construcció: el poderós emperador Sha Jahan tenia una esposa anomenada Mumtaz Mahal, amb la qual va tenir 14 fills, però en l'últim part ella va morir i l'emperador desconsolat va manar construir aquest monument a manera d'ofrena pòstuma. De fet, el nom "Taj Mahal" es tradueix com "la corona de Mahal". 

Incorpora influències arquitectòniques de l'Islam, Pèrsia i l'Índia, i és considerat l'exemple més refinat d'arquitectura mongol antiga. L'element constructiu predominant és el marbre blanc, la construcció té un alçada de 60 metres i la cúpula principal mesura 20 metres de diàmetre. El procés d'edificació va durar aproximadament 22 anys. Un dels punts forts rau en la seva perfecta simetria, que és ressaltada gràcies al reflex de l'edifici en l'aigua del jardí de davant.